Article 135 de la Constitució Espanyola
Política econòmica que consisteix que el pagament del deute als bancs té preferència davant de qualsevol altra despesa.
Aquesta política es va blindar amb la reforma constitucional que pactaren PP i PSOE als dictats de Merkel i d’esquenes a la ciutadania en agost de 2011.
La Troika ha imposat aquestes polítiques als estats endeutats del sud d’Europa: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia amb conseqüències desastroses per al benestar de la ciutadania.
Diuen que el deute és la llosa més gran que té un país i que la prioritat absoluta és pagar-lo. I, per a això, apliquen retallades brutals, en educació, en sanitat, en els nostres drets més bàsics.
Però, com es pot veure en les dades, les polítiques d’austericidi no serveixen ni per complir els seus propis objectius. No només tenim més pobresa, menys benestar, menys drets, més desocupació, etc., sinó que el deute continua creixent de manera desmesurada i el PIB continua contraent-se. És a dir, ens retallen els nostres drets amb unes excuses que no s’acompleixen. No és economia, és ideologia.
Entrem en una espiral nociva
Ens apliquen el càstig a les persones que no hem causat la crisi, perquè nosaltres no hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.
La crisi financera es transforma en estafa en el moment en què ens fan pagar amb els nostres diners les pèrdues d’uns especuladors que han jugat al casino amb la rajola i la bombolla immobiliària.
El poble no hem de pagar un deute que no és nostre. No hem de pagar el rescat bancari. No hem de pagar els interessos d’usura de l’especulació dels mercats.
| Banc Central Europeu presta diners als bancs a l’1% | Els bancs els vénen als Estats al 7% (o la taxa que marquen les empreses rapinyaires de ràting) | Els Estats gasten els diners per rescatar els bancs |
Amb la situació actual, el deute no es pot pagar. Les retallades, com hem vist, farà que el deute augmente més encara. Les previsions de l’FMI –que s’ha equivocat en tots els vaticinis que ha fet durant la crisi- diuen que el deute s’equilibrarà si comencem a créixer a quasi el 5%. És a dir, més que la Xina.
